tag:blogger.com,1999:blog-11766168208228650572024-03-05T05:35:49.075-08:00Escrits a CabreraBloc que recupera a la xarxa la publicació literària Escrits a Cabrera.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-16014267355064790542011-08-05T09:33:00.001-07:002011-08-05T09:33:23.738-07:00ALBERTCALLS.BLOGSPOT.COMA partir d'ara podeu trobar els meus textos en el bloc <a href="http://albertcalls.blogspot.com/"><span style="font-weight: bold;">Albert Calls</span></a>, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com.Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-63503831285136213882011-03-28T01:42:00.001-07:002011-03-28T01:46:07.000-07:00POETES DEL MARESME, A ALELLA<span style="font-size: small;"><b>La 2ª Trobada de Poetes del Maresme acosta </b></span> <br />
<div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><b>sis veus de la poesia comarcal dins Espais de Poesia</b></span><span style="font-size: small;"> <br />
<b> </b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b>El festival Espais de Poesia d’Alella torna un any més amb força, carregat d’activitats entre el 24 de març i el 3 d’abril. Hi destaca la 2ª Trobada de Poetes del Maresme, en la qual podrà escoltar-se un tast de l’obra de diversos poetes de la comarca.</b></span></div><br />
<span style="font-size: small;">El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Sis poetes maresmencs amb trajectòria consolidada i una manera diferent d’entendre la creació poètica, recitaran una mostra del seu treball. L’acte el presentarà l’escriptora Sílvia Tarragó.</span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-65524490179585837652011-02-06T01:37:00.000-08:002011-02-06T01:39:35.624-08:00ADÉU A JOSEP LÓPEZ i VIÑALS, EN 'PEPITO DE CAN RODON'<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">El passat 29 de gener va morir als 76 anys en Josep López i Viñals, de Cabrera de Mar.</span><span style="font-family: Arial;"> </span><span style="font-family: Arial;">Vinculat a 'Can Rodon’, en 'Pepito' va fer i guardar fotografies del poble, salvar documents i escriure articles per preservar la memòria local amb tenacitat i convicció. Poques persones han fet com ell aquesta tasca des de la humilitat i l’estima per les coses més properes.</span><span style="font-family: Arial;"></span> </div><div class="__feedview__content" style="text-align: justify;"><div xmlns:cfi="http://www.microsoft.com/schemas/rss/core/2005/internal" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:feedui="url:schemas-microsoft-com:feed-ui" xmlns:msxsl="urn:schemas-microsoft-com:xslt" xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">D’en Pepito recordo especialment alguns llibres editats que vam fer junts, en els quals va contribuir amb les seves fotos (les que feia i les que salvava dels altres), els textos que escrivia per a la publicació "Escrits a Cabrera", les seves col·laboracions amb la Fundació Burriac –en especial a ‘El col·leccionable’– i sobretot, aquesta passió que esmentava unes ratlles més amunt per estudiar i recollir documents, imatges, de temes relacionats amb el nostre poble.</span><span style="font-family: Arial;"> </span><span style="font-family: Arial;">Un cop, fins i tot, recordo que va salvar del contenidor els originals d'un autor local que van poder-se recuperar i publicar després.</span><span style="font-family: Arial;"></span></div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">També, molt més enllà en el temps, quan jo era petit, em queden alguns retalls de memòria d’ell a Can Rodon, trossos d’altres moments, en festes majors, quan encara es jugava a 'trencar l'olla', Internet no existia i la gent vivia més al carrer, als espais que es compartien i que cada cop han minvat més. </span></div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">En el plànol personal, en 'Pepito de Can Rodon' era un home prudent, enemic dels conflictes, preocupat per tot el que es feia al municipi i que si et podia ajudar, t'ajudava.</span><span style="font-family: Arial;"></span></div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">L'experiència de la vida li havia donat una perspectiva que li permetia mirar-se les coses socials amb una certa distància, sense defugir, però, en cap moment el seu compromís amb la cultura local, a la qual va aportar tants granets de sorra que al final han estat tota una muntanya. Ha estat d’aquestes persones discretes i prudents que sense figurar al davant de tot són molt necessaris als pobles.</span></div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">En el record, descansa en pau amic.</span><br />
<span style="font-family: Arial;"></span></div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"></span> </div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><strong>Albert Calls.</strong></span></div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><b>Article per a "La Clau". </b></span></div><div class="blogger-post-footer"><img alt="" height="1" src="https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5947091762940242619-786922495484335664?l=albertcalls.blogspot.com" width="1" /></div></div></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-66556322309325021672010-12-14T00:40:00.001-08:002010-12-16T13:51:00.076-08:00ÀNGEL I FERRALLA<div style="text-align: justify;"><style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> L'àngel estava parat sobre la ferralla i observava passiu. <br />
<br />
Sense sentiments, sense emocions, amb una indiferència comprensible només en un ésser que sap del cert que res no passa sense un perquè, encara que nosaltres els humans no ho entenguem. <br />
<br />
Vaig preguntar-li : - estic morta? <br />
<br />
No em va respondre amb paraules. Vaig sentir en el meu cap, com si fos un pensament que de cop hi entrés, la certesa de què encara no era el moment, i una gran pau, sense pors. <br />
<br />
Només els millors àngels tenen el privilegi d'arribar a ser humans, de viure i sentir emocions. Després oblidem i tornem al no temps. <br />
<br />
De vegades s'enveja sentir una llàgrima rodolant galta baix, i sobretot, s'enyora la tendresa. <br />
<br />
Una sola idea em va quedar clara en tornar a la consciència després de l'accident: res no és important, llevat de L'AMOR, que és el que t'enduus i el que sents en el no temps. <br />
<br />
Miro de ser avariciosa en l'amor, i acumular-ne tant com puc, tant com sé, en la meva dolça humanitat.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b>Pilar Ventura Py.</b> </span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-23139573415376674762010-12-14T00:39:00.000-08:002010-12-16T13:51:14.088-08:00TENDRA ÉS LA NIT<style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoNormal"><span lang="CA">Tendra és la nit, <br />
si tu dorms al meu pit<br />
nina estimada.<br />
<br />
Et calmin els malsons,<br />
l'aroma dels ti.lers,<br />
que sura pels balcons</span><br />
<span lang="CA">d'aquest agost d'inferns.<br />
<br />
I vas brollar de mi!!!!<br />
<br />
La lluna et guardi el son.<br />
Segueix el teu camí,<br />
planer te'l faci el món.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Pilar Ventura Py. </span></b></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-19772663721571226982010-12-14T00:38:00.003-08:002010-12-16T13:51:29.068-08:00CAMI DE SOMNIS<style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoNormal"><span lang="CA">Vas tocar el meu cor i va cantar, <br />
una cançó ja oblidada. <br />
<br />
Em vas parlar en somnis. <br />
I et vaig deixar que coneixesis una part de mi, <br />
que era dolorosament tímida. <br />
<br />
Vas obrir una finestra a la meva ànima, <br />
permetent-me ser jo, <br />
i el vent va venir a netejar la meva por a l'intimitat, <br />
amb la seva fragància a cedre. <br />
<br />
El teu pas deixa empremtes en el camí <br />
que segueixo en els meu somnis, <br />
i ara estic arribant més enllà <br />
de la memòria, en la distància del futur. <br />
<br />
Quan canviaran les fulles, tornaràs?.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><b>Pilar Ventura Py.</b> </span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-80801649000646343232010-12-14T00:37:00.000-08:002010-12-16T13:51:44.942-08:00EL PETIT BOSC MÀGIC<style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ahir diumenge vaig estar passejant per un bosc petit, al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar. <br />
<br />
Es respira pau, i els ocells hi niuen. <br />
<br />
Vaig descobrir boix grèvol, falgueres, violetes, i mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb la seva olor única l'aire. <br />
<br />
Vaig descobrir pins, avets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l'obra d'algun home que li va fer un muret, per tal que no es trenqués. <br />
<br />
Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món. De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen. <br />
<br />
De fades i gnoms no en vaig veure, però n'estic segura que si existissin s'hi anirien a viure allà mateix. <br />
<br />
El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos. Al poble s'han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s'ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat. <br />
<br />
Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.<br />
<br />
<b>Pilar Ventura Py. </b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Febrer 2007</span></b><span lang="CA"></span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-26415119624285882092010-12-14T00:36:00.000-08:002010-12-16T13:52:06.645-08:00LLAVOR D'AMOR<div style="text-align: justify;"><style>
@font-face {
font-family: "Times";
}@font-face {
font-family: "新細明體";
}@font-face {
font-family: "Georgia";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 140%; margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Tinc en la meva memòria, passatges descrits per tu mateixa, estimada mare. Tinc gravades lliçons que sense voler em vas donar, sense voler donar-me-les, amb la teva actitud davant la vida, com s'ensenyen les lliçons essencials.<br />
<br />
Mereixo tractar-me amb AMOR, cuidar de mi, fluir... Intento no oblidar-ho. Després me n'oblido. Aprenc una mica, i aquest aprenentatge petit forma part de mi. Torno a voler aprendre més</span><span lang="ES" style="font-family: 新細明體;">…</span><span lang="CA"><br />
<br />
Jo també perdo la memòria, com la mare. Ella té 84 anys, que ja és prou tenir, i jo me l'estimo tant com el primer dia de la meva vida, en què tota jo era joia, joia d'ésser viva i al seu costat.<br />
<br />
Encara que, com ja us ho he dit, també perdo sovint la memòria, i al llarg de la vida també he oblidat sovint estimar-la, com oblido sovint estimar-me a mi mateixa o als que m'envolten.<br />
<br />
Em presentaré: sóc la Pilar, la Maripili per la mare. Ella també es diu Pilar, com la seva àvia. Com ella perd la memòria, jo vull ser-li, en la mida que puc, una mica el seu record. <br />
<br />
Però teniu en compte que tots oblidem sovint les lliçons que ens dóna la vida i tornem a caure a la mateixa pedra. Perquè la mare té Alzheimer, sí, i en ella els seus oblits són considerats una malaltia, amb un diagnòstic que espanta tothom. Ella oblida en majúscules: OBLIDA.<br />
<br />
I jo tinc petits oblits, com tots nosaltres, els éssers humans; alguns més grans que d'altres. Però és important la mida? Quantes vegades ens oblidem d'estimar?<br />
<br />
Si faig les coses des de l'amor tot és fàcil i fluid amb ella. Amb humor i amor la mare és feliç i amorosa. Quan estic enfadada ella ho nota de seguida i es bloqueja, o bé </span><span lang="ES" style="font-family: 新細明體;">…</span><span lang="CA">es desconnecta.<br />
<br />
La mare, en l'actualitat, gairebé sempre somriu, és amable i agraïda, afectuosa i pacífica, s'està convertint en una criatura petita i desvalguda, com un osset de peluix, d'aquells que són fàcils d'abraçar, tot i que ella encara et torna l'abraçada fregant-te l'esquena amb les seves mans.<br />
<br />
Ella no oblida les coses importants: abraçar, somriure, ajudar, ser agraïda. La seva pell arrugada és cada dia més lluminosa, més propera a l'amor. La seva mirada, de vegades absent, pot convertir-se en alguns instants en una mirada lúcida, que veu més enllà. De vegades em sorprén amb paraules d'una saviesa molt profunda. Dos minuts després torna a estar desconnectada. És cert, que moltes vegades no hi és tota aquí. És com si s'absentés, com si no hi fos. Però això no us passa a tots vosaltres algunes vegades? En menys ocasions que a ella, segur! <br />
<br />
Ella encara recorda llegir, però no sempre entèn el sentit del que llegeix. Només frasses molt curtes. <br />
<br />
La malaltia de la meva mare m'ensenya moltes lliçons. Ella n'oblida mai el que és essencial en ella, ser amorosa, amable i agraïda ... gairebé mai. <br />
<br />
El que més agraeix són: les encaixades de mans, les carícies, les abraçades, les rialles i alguna que altra balladeta molt petita, que ja no estem per a molts "trotes" cap de les dues!<br />
<br />
També li agraden els peus de porc perquè són tovets i es poden escurar amb les mans, sense coberts que recordar. <br />
Cada dia és més petita, pas rera pas, caminant enrera, torna a la infància. És com si tanqués un cicle, lentament, tornant a l'origen, tornant a la innocència. Ara deu tenir entre 5 i 6 anys, potser menys.<br />
<br />
Oblidava coses petites al principi, i ha anat oblidant més i més coses apreses, deixant anar records dolents i bons.<br />
Es previsible, o així ho diuen els experts, que acabarà al llit com un nadó, en posició fetal, aterrant en el seu cos només de tant en tant, com els nens que dormen tot el dia i tota la nit. <br />
<br />
En l'actualitat ella s'absenta cada vegada amb més freqüència, dormint o desperta, s'absenta... no hi és del tot, no hi és aquí.<br />
<br />
Jo a vegades faig broma. Faig la broma i dic: "Està viatjant per Internet i a ella no li cal ADSL". Viatja en el temps i en l'espai entre els pocs records que li queden, o vés a saber per quins mons fantàstics i maravellosos, la seva ment la porta. Només ho sap ella. <br />
<br />
En aquells moments, en els quals encara està del tot present i lúcida, li pregunto "què fas quan tens els ulls tancats? què penses? que dorms?". Em contesta: "medito, pienso en mis cosas, estoy conmigo, pero estoy bien, ¡no te preocupes!". Una altra lliçó que aprendre. Jo també vull meditar, pensar en les meves coses, estar amb mi, estar bé, no preocupar-me. Preocupar-me és patir, i no vull patir. No tinc ganes ni temps, necessito ocupar-me de moltes coses. Una altra lliçó! Una de tantes lliçons que m'està transmetent la mare en aquest temps que està amb mi.<br />
"La vida és como viene y como viene hay que tomársela", encara em diu frases fetes, carregades de saviesa. El que és més curiós és la forma en que es desprén dels records, jo crec que per ordre d'importància o prioritat de la seva ment. <br />
<br />
Encara no ha oblidat les oracions que va aprendre de petita. Les diu per la nit. Aquella que tantes vegades ens va repetir de petits a tots nosaltres, els seus fills. <br />
<br />
"Ángel de la guarda, dulce compañía, <br />
no me desampares ni de noche ni de día, <br />
no me dejes sola que me perdería"<br />
<br />
Ella no se sent gairebé mai perduda, confia molt en el seu àngel. Això li dóna fe, i ganes de viure encara la vida que li quedi, tot i que de vegades em confesa que ja està cansada, que voldria tornar amb els seus pares, amb els seus germans perduts, amb els avantpassats</span><span lang="ES" style="font-family: 新細明體;">…</span><span lang="CA"><br />
<br />
"Cuatro esquinitas tiene mi camita,<br />
cuatro angelitos me la guardan,<br />
la Virgen María está en mi cabecera<br />
y me dice: "Pilar, duerme y reposa, <br />
no tengas miedo a ninguna cosa""<br />
<br />
Aquesta és l'oració que la meva mare es repeteix una vegada i una altra, per les nits, fins que s'adorm tranquil.la. L'oració que l'ha acompanyada totes les nits de la seva vida. És com un "mantra": una altra lliçó. Allò que ella em va ensenyar, ja de petita, ho he reaprès jo també sent més adulta, llegint sobre altres cultures que utilitzen l'oració com una forma meditativa, una forma de no pensar en res, de fer reposar la ment, però amb consciència. He reaprès la lliçó que sovint oblido, l'oració.<br />
<br />
De vegades entro a les fosques a l'habitació de ma mare, en silenci, per sentir-la ressar, i sé que encara està amb nosaltres, que encara recorda el que és essencial per a ella.<br />
La mare s'està anant del món de mica en mica, despedint-se de tot amb afecte i alegria, també de vegades amb desconcert, amb pors, desorientada, com una criatura amorosa que sap tornar-me sempre més del que li dono, que agraeix sovint: "gracias, por quererme".<br />
<br />
La mare, tal i com la recordo, va ser sempre una dona humana, amb defectes i virtuts, amb encerts i errades, amb carinyo i amb bronques, com tots els éssers humans. <br />
<br />
Les bronques, com fem sovint els humans, jo les he recordat durant molts i molts anys. Sembla que només em quedava amb això, amb les bronques. <br />
<br />
El carinyo, no l'he sabut valorar sempre. Com ella deia, les coses bones fan poc "bulto", les dolentes són com la palla, ocupa molt d'espai i pesen poc.<br />
<br />
També m'oblido sovint de "valorar". Valorar i agrair tot el que sóc, el que tinc, valorar els altres. Intento recordar-ho. Segurament per això ho escric. Ella també em va ensenyar a escriure.<br />
<br />
Ella valora moltíssim l'afecte, el contacte, els somriures, les rialles, les cançons que encara recorda, cançons de la guerra, cuplés... Ella valora el que és essencial: que se l'estimin</span><span lang="ES" style="font-family: 新細明體;">…</span><span lang="CA"> estimar. <br />
<br />
Sé que un dia marxarà del tot. Marxarà, crec, al lloc del qual hem vingut, i marxarà en pau. Aquest és el meu desig, i la meva esperança, perquè amb la seva malaltia ella no pateix dolor físic, o si més no, no es queixa gens. Ella, ara, ja no pateix</span><span lang="ES" style="font-family: 新細明體;">…</span><span lang="CA"> o cada vegada menys.<br />
<br />
Aquest és el testimoni d'una dona que escriu un bocí petit de la seva vida barrejada, una altra vegada, amb la vida de la seva mare. Ella va estar amb mi des del principi, jo vull estar amb ella fins al final. <br />
<br />
Vull escriure això en memòria de la meva mare, per a ella, que sovint oblida. Vés quines contradiccions. <br />
<br />
Voldria tenir per últim dels meus records la bondat essencial de la mare i tot l'amor que em va donar, doncs a travès d'ella he vingut a la vida i la vida és el més preciat que tinc, el que més valoro dels regals que m'han estat donats i que han sigut molts i bons. <br />
<br />
Sóc una dona rica en records i emocions, sóc una dona rica en amor, encara que, de tant en tant, també ho oblido.<br />
Estimada mare, fa 2 anys i mig que vius amb mi i la meva família. Jo sóc la teva filla, la quarta dels cinc que tens. El primer és el "tete" i el petit el "Chemari". La teva segona filla és la Juanita, després va la Mercè, i després jo. Entre tots els teus fills hem portat a la vida a 20 néts, i de moment ja tens 3 besnéts. Tots t'hem honrat i estimat tant com en sabem, tant com vàrem aprendre de tu i del pare.<br />
Vas nèixer a València, i et vas criar a Alacant. Encara recordes les seves palmeres, que de vegades confons amb les del passeig de Vilassar de Mar.<br />
<br />
- "Estamos en Alicante verdad nena?". <br />
<br />
No li discuteixo, no la renyo. <br />
<br />
- "En un sitio muy parecido mama", li contesto. Això la recomforta, li dóna un anclatge a la terra. <br />
<br />
Cal posar-te en la seva pell per saber allò que l'espanta i allò que la fa tenir confiança, i ella necessita sentir-se segura, i no cal que li recordin continuament que no recorda, ja se n'adona de tant en tant que "pierdo la memoria, nena". <br />
<br />
De vegades jo també perdo la paciència, el seu ritme lent m'irrita. - "Te ayudo en algo nena". "No mama, ahora no, gracias". Tres minuts desprès ja s'oblidat, i torna, "te ayudo en algo nena", i jo la mateixa resposta, (Ja no em queden patates per pelar o roba per plegar, que és el que ella bonament pot fer ara), I així una, cinc, deu , "N" vegades. Fins que exploto, cada vegada menys tot s'ha de dir, però també perdo la paciència.<br />
<br />
I ella em mira extranyada, no enten perquè m'enfado. Per a ella és la primera vegada que m'ho diu, cada vegada.<br />
<br />
Intento també recordar i aprendre a tenir paciència amb el ritme dels altres, la mare m'ho ensenya com sempre, com els millor<br />
s mestres, sense donar lliçons.<br />
<br />
Podria escriure milions d'anècdotes, de records, d'escenes viscudes amb ella. O podria fer un llibre senser d'aquelles que ella m'explica milers de vegades, cada vegada com si fos la primera.<br />
<br />
Records del seu pare, a qui no oblida i que va perdre quan tenia 10 anys. Dels seus germans, alguns dels quals va perdre quan van nèixer, o de petits, o de sa germana Glòria, que va morir durant la guerra civil, de tuberculosi. La seva vida està plena d'amor i de dolor. <br />
<br />
Per sort, la vida també a tu et dóna un regal. Estàs oblidant els records del dolor, el patiment, l'angoixa, la por. I et vas quedant amb el que és essencial.<br />
<br />
Veieu, jo també em repeteixo!<br />
<br />
Quan vaig saber el diagnòstic dels estranys comportaments i les desconnexions de la mare, em vaig sentir colpida. No té res a veure la informació que hom pot tenir sobre la malaltia i el que és la realitat quotidiana.<br />
De bon principi, penses que es deuen equivocar, que a ella no li pot passar això. Intentes recordar-li cada oblit, greu errada!... disculpes el seus comportaments. <br />
<br />
Ella tampoc entenia res, de vegades s'enfadava molt, volia marxar a casa seva, encara avui de tant en tant vol marxar. Creu que està prou bé, que podria espabilar-se, que es troba bé i no té res, perquè no li fa mal res, només són coses de l'edat, diu. <br />
<br />
Lentament m'he anat fent jo mateixa a la idea, la realitat m'ha anat confirmant el diagnòstic, però m'agrada la manera com ella ho planteja: no li fa mal res, tampoc s'enrecorda de l'edat que té, així que té la seva raó. Sempre té la seva raó. La seva realitat és senzillament diferent a la nostra. I això també ho hem de recordar, tots veiem la realitat a través del nostre mapa mental, que no sempre coincideix amb el terreny.<br />
<br />
Un dia quan els meus fills em cridaven: Mare!, Mare!, ella em va preguntar si jo era sa mare. No li vaig contestar tota la veritat :Sóc la teva filla, la mare ets tu, ets l'àvia dels nens. <br />
<br />
Ja no estic del tot segura, de vegades sóc la seva mare, de vegades les seves germanes, i les meves germanes també son les seves; de vegades el meu pare, el seu marit, el converteix en el seu pare, o el meu marit en el seu fill.<br />
<br />
Tan se val, què importa el títol honorífic o el càrrec que ens toca en aquesta obra que és la vida. El que és realment important, essencial, és la llavor d'amor que tots duem dintre, i veure com al llarg de la vida aquesta llavor arriba a convertir-se en arbre, i a florir, i a donar fruits.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 140%; margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 140%; margin: 0.1pt 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><b>Pilar Ventura Py.</b> </span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-23892828524270518722010-12-12T01:57:00.000-08:002010-12-12T01:57:42.873-08:00L'HORT DE L'AVI XART<div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;"> </span><span style="font-family: Times;">Entre les branques d'un llimoner</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">un rossinyol canta amb falera.</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">On és l'avi jardiner</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">que cuidava aquesta terra?</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;"></span><span style="font-family: Times;"> </span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;">L'avi Quim se'n cuidava,</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">l'acariciava amb tot l'amor,</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">la fangava, la capgirava,</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">per treure'n la millor flor.</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;"></span><span style="font-family: Times;"> </span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;">Ell baixava cada dia</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">pel caminet, dins del clot,</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">tot caminant ja sabia</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">on clavaria el fangot.</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;"></span><span style="font-family: Times;"> </span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;">Treballava amb harmonia,</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">abans vivia, ara és mort.</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">El jardí és en plena agonia,</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">quina serà la seva sort?</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;"></span><span style="font-family: Times;"> </span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;">En el cim del llimoner</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">el rossinyol ara plora,</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">no veurà més l'avi matiner</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><span style="font-family: Times;">en puntejar l'aurora.</span><span style="font-family: Times;"><br />
</span><b><span style="font-family: Times;"></span></b><b><i><span style="font-family: Times;"> </span></i></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><b><i><span style="font-family: Times;">Cabrera de Mar, abril de 1992.</span></i></b><span style="font-family: Times;"><br />
</span><b><span style="font-family: Times;"></span></b><b><span style="font-family: Times;"> </span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Times;">Jaume Llinés.</span></b><span style="font-family: Times;"><br />
</span><b><span style="font-family: Times;"></span></b><b><i><span style="font-family: Times;"> </span></i></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><b><i><span style="font-family: Times;">Programa del XXXVI Homenatge a la vellesa (Cabrera de Mar, diumenge 27 de setembre de 1992).</span></i></b><span style="font-family: Times;"></span></span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-63900390167948477672010-12-12T01:53:00.000-08:002010-12-12T01:56:22.349-08:00LA VIDA BREU<style>
@font-face {
font-family: "Times";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoNormal"><span style="font-family: Times; font-size: small;">El dia que vàrem néixer</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">els que ara ja som grans,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">com ho fan tots els infants,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">només nosaltres ploràvem</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">i reien els circumstants.</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"> </span><br />
<br />
<span style="font-family: Times; font-size: small;">A mesura que creixíem,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">molt n'estàvem de contents;</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">els pares prou en gaudien</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">al veure que érem valents.</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"> </span><br />
<br />
<span style="font-family: Times; font-size: small;">La vida, tot fent camí,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">igual com fan les estrelles,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">ens anava insinuant</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">que no tot eren flors belles.</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"> </span><br />
<span style="font-family: Times; font-size: small;">Creixíem amb ufanor,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">com ho fan les roses tendres,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">mentre el camí s'escurçava</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">i els camps perdien verdor.</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"> </span><br />
<span style="font-family: Times; font-size: small;">Els anys anaven passant,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">sense donar-nos-en compte,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">de penes sempre al davant</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">perdérem prest el recompte.</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"> </span><br />
<span style="font-family: Times; font-size: small;">Com que sempre Déu ajuda,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">les penes les superàrem,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">amb esforç i prou dolor,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">fins que a vells arribàrem.</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"> </span><br />
<span style="font-family: Times; font-size: small;">Al principi de la vida,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">només nosaltres ploràvem,</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">i el dia que marxarem</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">mirem de riure nosaltres</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-family: Times; font-size: small;">mentre tots els altres ploren.</span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Times;"> </span></b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Times;">Lluís Vigué i Ridola.</span></b></span><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
</span><span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Times;"> </span></b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Times;">Programa del XXXVI Homenatge a la vellesa (Cabrera de Mar, diumenge 27 de setembre de 1992).</span></b></span><span style="font-family: Times; font-size: small;"> </span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-4409925781225079512010-12-09T06:17:00.000-08:002010-12-09T07:26:22.371-08:00SEPULCRES DE CAN MODOLELL<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="ES">“Em vaig aturar al seu costat, sota aquell cel blau benigne; vaig contemplar les papallones que voletejaven entre el bruc i les campanetes; vaig escoltar el so suau del vent que respirava entre l’herba, i em vaig estranyar que algú pogués atorgar somnis inquiets a aquells que dormen en una terra tan tranquil·la.”</span></i><span lang="ES"> <b>Emili Brontë, <i>Cims Borrascosos.</i></b> </span><br />
<br />
<span lang="ES">Aquestes belles frases m’han vingut a la memòria moltes vegades en pensar en els cabrerencs que descansen sota terra, la pols del quals s’ha acumulat durant tants i tants segles, i dels que no en sabem ni en sabrem mai res.</span><br />
<br />
<span lang="ES">Que poc en sabem d’aquells que ens han precedit! El cristianisme considera el cos humà com a sagrat fins i tot després de la mort, i fa poc estava prohibida la incineració dels cossos.</span><br />
<br />
<span lang="ES">Durant l’Edat Mitjana, i bona part de la moderna, els morts s’inhumaven al voltant de les esglésies; en imaginar-ho, venen a la nostra imaginació tranquils recons de pau; encara que la visió pot ser enganyosa: el passat no és tan tranquil com ens imaginem, i en realitat la vida era molt breu: la mateixa Emily Brontë, en el segle XIX, va morir a l’edat de 30 anys, durant els quals, confinada en un erm, va tenir no obstant temps de deixar-nos una obra mestra.</span><br />
<br />
<span lang="ES">Com eren els cabrerencs de fa segles? El caràcter sagrat que ostenta la mort pel cristianisme i per la majoria de religions –no podia ser d’altra manera- no ha impedit la profanació, destrucció i desaparició de les tombes.</span><br />
<br />
<span lang="ES">Avui vull parlar-vos dels ossos de tres cabrerencs de fa segles, miraculosament salvats per atzar.</span><br />
<br />
<span lang="ES">Al jaciment romano-medieval de can Modolell, en les excavacions dutes a terme pels membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, es van recuperar tres sepulcres, que per tant no havien estat objecte dels rebaixaments del terrenys per motius especialment agrícoles o constructius al llarg dels segles. Ells ens indiquen que allà hi havia hagut una capella, la de sant Joan.</span><br />
<br />
<span lang="ES">L’anomenada tomba 1 (T-1), perfora una paret romana P-2, i alhora l’estrat IV, un gran farciment de terres i restes ceràmics i constructius efectuat en època baiximperial o altomedieval. Es tracta d’una fossa excavada i col.locat el cadàver directament en el sòl, amb un fragment de paviment <i>opus signinum </i>romà col·locat sobre el cap del difunt.</span><br />
<br />
<span lang="ES">La tomba 2 (T-2), és una caixa de lloses de granit, així mateix excavada en l’estrat IV; el cap dels difunt està escapçat per l’obertura d’una fossa en època medieval posterior.</span><br />
<br />
<span lang="ES">El tercer enterrament s’obre en un nivell superior, perforant l’estrat I, és per tant més moderna que les anteriors, es pot datar vers el segle XII. És tracta d’una sepultura de caixa de lloses, que conté les restes d’una dona de certa edat.</span><br />
<br />
<span lang="ES">El fòssil director d’aquests estrats és la ceràmica de cuina anomenada “grisa medieval”, una sèrie d’olles globulars i altres recipients, de datació àmplia i imprecisa, ja que la seva funció utilitària feia que es seguís fabricant durant un llarg periode de temps, però el fet de no trobar-se ceràmica vidriada permet que s’atorgui al conjunt una datació inequívocament medieval, com a màxim fins a finals del segle XIV.</span><br />
<br />
<span lang="ES">Podem concloure, pel que fa als enterraments, que hi ha dues etapes, i que les dues primeres tombes –pertanyents possiblement a un conjunt més ampli- s’obriren en l’Alta Edat Mitjana, ja abandonades les estructures romanes, mentre que la tercera, més tardana, ens fa pensar en la persistència de la capella cristiana.</span><b> </b><br />
<br />
<b>Rosa-Isabel Garí i Lleixà</b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"> </span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-1927816585032340342010-12-09T02:06:00.000-08:002010-12-09T02:10:54.591-08:00DIANA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwgJzFBsZeU7ex32Yqn550ZMyY0tINlf6KnyUf5M0GSef_YCoCd_rgkdx6DywBqgPF5MvJezMgt1RJht2zIFv1lez2cQvh3ymyojd11dx_JHsC2TIXGLHlEzeTZUFIrjpA1QQ3oHSuoTo/s1600/diana_huntress.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwgJzFBsZeU7ex32Yqn550ZMyY0tINlf6KnyUf5M0GSef_YCoCd_rgkdx6DywBqgPF5MvJezMgt1RJht2zIFv1lez2cQvh3ymyojd11dx_JHsC2TIXGLHlEzeTZUFIrjpA1QQ3oHSuoTo/s320/diana_huntress.jpg" width="222" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">Diana o Artemis, en la mitologia grecoromana, era deessa de la natura salvatge, els boscos, la cacera. Filla de Júpiter i Leto i bessona d'Apolo; ambdós germans eren assimilats al Sol i la Lluna. Diana era una deessa verge que corria pels boscos amb una túnica curta, un arc i unes flextes i un seguici de nimfes. Era una deessa venjativa contra aquells que l'ofenien, com Orió i Acteó. En realitat, Diana representa el caràcter intangible de la divinitat.</span></div><div style="text-align: justify;"><style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br />
Els seus santuaris acostumaven a estar en boscos i llocs feréstecs, com famós bosc de Nemi, al Laci, on fins i tot en l'època dels Julis i la dels Antonins, perdurava un arcaic costum: el santuari de la deessa estava guardat per un rei-sacerdot, que ocupava el seu càrrec fins que venia un altre i el matava, prenent el seu lloc i esperant ser eliminat al seu torn per un proper aspirant; així ho explica Frazer en l'inici de la seva obra monumental <i>La branca daurada</i>. Però Diana tenia també temples en algunes ciutats, el més conegut dels quals era el d' Efes, a l'Anatòlia. Recordem la revolta, dels argenters contra la predicació de sant Pau, al crit de "Gran és l'Artemis dels efesis! narrada en els Fets dels Apòstols (Ac. 19, 23-41).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br />
Diana protegia també l'adolescència, com món feréstec entre la infantesa i l'edat adulta, i les noies li oferien les seves joguines quan es casaven. Malgrat pugui semblar paradoxal, per la seva condició de verge, protegia la fecunditat i els parts; no ha d'estranyar, ja que els conceptes natura i fecunditat anaven units.<br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">El tema de la dona lliure, intangible, que habita en la natura, és una constant en la literatura. Al Quixot, Cervantes crea l'extraordinari personatge de la pastora Marcela, per qui tots sospiren en va, ja que ella guarda gelosament la seva llibertat. El discurs de la pastora envers aquells que la critiquen per haver "provocat" el suïcidi de Grisóstomo amb la seva indiferència, és de les pàgines més conegudes de Cervantes:<br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES">"Yo nací libre, y para poder vivir libre escogí la soledad de los campos: los àrboles destas montañas son mi compañía; las claras aguas destos arroyos mis espejos; con los àrboles y con las aguas comunico mis pensamientos y hermosura. Fuego soy apartado y espada puesta lejos. A los que se han enamorado con la vista he desengañado con las palabras."Fragment del discurs de la pastora Marcela, El Quijote, cap. XIV.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br />
Silvia Tarragó, en el seu llibre <i>La veu del roure</i>, recrea al meu entendre aquest mite literari, si bé en aquest cas es tracta d'una dona madura, Beatriu, que ha viscut la seva vida, i abandona la companyia dels mortals a causa d'un gran dolor, refugiant-se en una natura màgica, enmig dels boscos de Cabrera, tan propicis a la llegenda.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br />
El feminisme modern ha intentat resaltar el caràcter de "dona lliure i independent" de la mitològica Diana, però això és analitzar el passat amb ulls moderns; Diana no és una dona mortal, és una deessa, i com a tal, n' s'hi pot accedir.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><br />
Can Modolell conserva les restes d'una inscripció dedicada a una divinitat que acaba en NA. Podria tractar-se de Diana, però també d'altres, com Fortuna, Luna... però és temptador desitjar que anés dedicada a la deessa dels boscos.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"> </span><span lang="ES"> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="ES">Rosa-Isabel Garí i Lleixà. </span></b></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-59974651565423441872010-12-09T02:03:00.000-08:002010-12-09T02:09:47.610-08:00BURRIAC COM A POSSIBLE BÉ CULTURAL D'INTERÈS NACIONAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPOaLzBE6hqBiSsdWCmEYCO4C5UrufIHsZEM0_Pfz-tdn_woLE5AvS2s1-YoWVT8U_sn5AdxDqtrfDvDhyHClgH-crAnxv6kqWUOm9UFnJbpeSONHjBubZ3bxiKvMvCtWeV4eJdVsFXr8/s1600/castell-de-burriac.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPOaLzBE6hqBiSsdWCmEYCO4C5UrufIHsZEM0_Pfz-tdn_woLE5AvS2s1-YoWVT8U_sn5AdxDqtrfDvDhyHClgH-crAnxv6kqWUOm9UFnJbpeSONHjBubZ3bxiKvMvCtWeV4eJdVsFXr8/s320/castell-de-burriac.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="text-align: justify;"><style>
@font-face {
font-family: "Times";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style><span style="font-size: small;">L'any 1983, a instàcies de la Societat Catalana d'Arqueologia, es va incoar expedient per a la declaració com a Monument històrico-artístic del poblat Ibèric i del castell de Burriac, a Cabrera de Mar (vegeu Diari oficial de la Generalitat núm. 383 de 23 de novembre de 1983, pag. 3036).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Per diversos motius, l'expedient ha estat paralitzat fins el 2006, quan el Grup d'Història del Casal, de Mataró, va iniciar gestions per tornar a posar en marxa el procediment, prèvia recollida de signatures.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;"> <span style="color: blue;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;"><a href="http://www.ghcmataro.org/Actual/noindex/fixes/baix.htm"><span style="color: blue;">Informa ara el Grup, en la seva web</span></a>, que ha rebut resposta per part del Departament de Cultura de la Generalitat, dient que "<i>en aquests moments s'està revisant l'expedient..., especialment en el seu perímetre de delimitació per tal de finalitzar-ne la tramitació, a més d'un espai de protecció arqueològica de l'àrea circumdant</i>".<br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times;">En cas que l'expedient arribés a bon fi, el conjunt del poblat ibèric de Burriac i el castell, seria declarat ara "Bé Cultural d'Interès Nacional".<br />
</span></span></div><span style="font-size: small;"><b>Rosa-Isabel Garí i Lleixà.</b></span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-68427253390710028172010-12-09T02:01:00.000-08:002010-12-09T02:09:17.420-08:00EL CEL I LA TERRA<div style="text-align: justify;"><style>
@font-face {
font-family: "Times";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;">"Los tres niveles cósmicos -Tierra, cielo, regiones infernales- se ponen en comunicación. Como acabamos de ver, la imagen se expresa a veces con la imagen de una columna universal, el <i>axis mundi</i>".</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
a) "Las ciudades santas y los santuarios se encuentran en el Centro del mundo; b) Los templos son réplicas de la montaña cósmica y constituyen por consiguiente, <i>el </i>vínculo por excelencia entre la Tierra y el cielo; c) Los cimientos de los templos se hunden profundamente en las regiones inferiores." Mircea Eliade <i>Lo Sagrado y lo profano.<br />
</i> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;">Tal i com ens recorda Ramon Bassas en el seu blog, avui, dia de la Mare de Déu de Montserrat, en la religió, la muntanya compleix el paper de vincle entre la terra i el cel: <a href="http://ramonbassas.cat/"><span style="color: blue;">www.ramonbassas.cat</span></a> ("La muntanya sagrada", 27-4-2010).<br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;">Maria compleix en el cristianisme el paper de la "Gran Mare", la gran deessa de les religions antigues.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
Com va senyalar Eliade, els santuaris i també les "muntanyes" creades pels humans, com la piràmide o el zigurat babilònic, són també muntayes còsmiques. En el cim del zigurat habitava el déu, mentre que la piràmide constituïa la manera d'enviar al faraó a les estrelles on continuava vetllant per Egipte.<br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;">Complia aquest mateix paper l'anomenda "Cova de les Encantades", situada al la vessant de la muntanya de Montcabrer, a Cabrera de Mar? Està demostrat que es tractava d'un centre important de culte ibèric, on s'han exhumat exvots i imatges de Demèter, o d'una deessa assimilable a la divinitat grega de l'agricultura (de fet, la Gran Mare Terra). Una cova situada en un cim, el lloc ideal on s'uneixen el cel i la terra.<br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;">Així ho pensa Ramon Coll: "La cavitat, en moltes religions de caràcter fecundant, és simbòlicament l'entrada a la <i>Tellus Mater</i>, d'on prové tot allò que viu. Segons la nostra opinió, la muntanya del Montcabrer ha de ser contemplada com un "centre del món", en el sentit clàssic del terme, és a dir, un lloc d'unió entre el cel, la terra i el món infernal: un <i>axis mundi. </i>De fet, des d'un punt de vista simbòlic, la cova representa un "món subterrani", mentre que la muntanya és un "món celeste", i ambdós es troben comunicats, ja que pertanyen a una única realitat indestriable. " Ramon Coll, <i>El santuari ibèric de la cova de les Encantades.<br />
</i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;"><i>A</i> més l'arqueòleg opina que Montcabrer seria l'anomenat<i> Promontorium lunarium, </i>citat pel geògraf Ptolemeu, que es trobava situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró).<br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;">La Lluna, una altra divinitat sincrètica a la feminitat de la "Gran Mare", en aquest cas la deessa intangible, Diana.</span><br />
<span style="font-family: Times; font-size: small;"><br />
Bibliografia: Mircea Eliade, <i>El mito del eterno retorno, </i>Alianza editorial, filosofía, 2004.; Mircea Eliade, <i>Lo sagrado y lo profano, </i>Paidós, 2003; Ramon Coll Monteagudo, <i>El santuari ibèric de la cova de les Encantades, </i>Quaderns per la memòria. Fundació Salvador Alsina i Arenas. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Times; font-size: small;"><b>Rosa-Isabel Garí i Lleixà. </b></span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-69743246790481695872010-12-09T01:58:00.000-08:002010-12-09T02:13:01.036-08:00TANIT<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEq9G5ICowzYt1OPd_cx0BTUWE1ADJTRLK89UhGS3dABvN_XH4Zvjh5oNBP3Y7EYZHnSh-sh9XXVpDPcMXrVyswyATZiZAl-vKMLTHHV9IKZsRCCheC9C9t4Gvse_G9ocT3Pd1lIKETcs/s1600/tanit5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEq9G5ICowzYt1OPd_cx0BTUWE1ADJTRLK89UhGS3dABvN_XH4Zvjh5oNBP3Y7EYZHnSh-sh9XXVpDPcMXrVyswyATZiZAl-vKMLTHHV9IKZsRCCheC9C9t4Gvse_G9ocT3Pd1lIKETcs/s320/tanit5.jpg" width="313" /></a></div><br />
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: small;"><i>El sol se hundía en el mar; sus rayos llegaban como largas flechas al corazón ensangrentado. A medida que el sol desparecía, las palpitaciones de la entraña disminuían, y con una última palpitación, desapareció el globo de fuego. (...)</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: small;"><i><br />
Salambó se levantó, como su esposo, con una copa en la mano, para beber también. Peró cayó, con la cabeza hacia atrás, por encima del dosel de su trono, pálida, rígida, con los labios abiertos y su cabello destrenzado colgando hasta el suelo. </i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: small;"><i>Así murió la hija de Amílcar por haber tocado el velo de Tanit. </i>G. Flaubert, <i>Salambó.<br />
</i> </span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: small;">Així finalitza l'extraordinària novel·la de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gustave_Flaubert">Gustave Flaubert</a><i>, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Salamb%C3%B3">Salambó</a>, </i>documentada obra del gran autor francès, ambientada a la rebel·lió dels mercenaris contra Cartago, i on la possessió del vel de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tanit">Tanit</a> adquireix gran importància per assolir la victòria. L'historiador Polibi narra aquesta rebel·lió en la seva <i>Història, </i>I, 66-70. Flaubert introdueix com a protagonista, un personatge imaginari, Salambó, princesa de Cartago i filla d'Amílcar Barca.</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: small;"><br />
Tanit era la deessa principal i protectora de Cartago. A Eivissa, territori púnic, es va trobar una escultura anomenada "<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dama_d%27Eivissa">La Dama d'Eivissa</a>", que es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, i està considerada una representació d'aquesta divinitat.<br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: small;">Al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelona), es va exhumar un penjoll que s'ha <a href="http://personales.ya.com/garisoler/arqueologia/SEM_24_2007_%282008%29_espais_sacres.pdf">comparat amb la Dama d'Eivissa</a>, pel que podriem tenir una representació de la deessa, que s'uniria doncs al també púnic <a href="http://murallesilturo.blogspot.com/2010/04/el-deu-bes-de-burriac.html">déu Bes</a>. Aquest penjoll va ser descobert durant les excavacións de Barberà i Pascual a l'edifici públic del poblat, i es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona.<br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: small;">Una possible mostra, amb totes les precaucions, de les relacions entre aquest poblat ibèric i el púnics d'Eivissa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><b><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman";">Rosa-Isabel Garí i Lleixà</span></b></span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-11083024294262825202010-11-25T01:09:00.000-08:002010-11-25T01:13:39.823-08:00PUNTS DE VISTA<style>
@font-face {
font-family: "Arial";
}@font-face {
font-family: "Courier New";
}@font-face {
font-family: "Wingdings";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }ol { margin-bottom: 0cm; }ul { margin-bottom: 0cm;
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Dona mirant el mar des del balcó</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">Joana, no t’estiguis al balcó, que es refreda la casa. Entra!. La mare em feia entrar i jo sempre la desobeïa. Des de petita m’ha agradat mirar el mar. I la remor, el murmuri incessant de les onades. De puntetes i a les fosques, em llevava i obria el balcó per escoltar-les. Com les he trobades a faltar! L’enyor, quan es viu a ciutat, es fa present en el soroll del trànsit i dels vianants a tot hora. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">La mare va posar-se malalta i no vaig tenir gaire temps d’escoltar el mar. Atrafegada. Gotes als ulls, injeccions, metges i visites. Crec que ni vaig trepitjar la balconada. Després, llargues setmanes d’espera a l’hospital. Tot inútil. Només cansament i fer-li costat. Ja veig apropar-se el de l’immobiliària. Perdona’m mare. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Home prop de la casa</span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">És impossible trobar aparcament en aquests carrers antics. Espero que la casa tingui garatge, però em sembla que no. Una casa de carrer de les d’abans. Ja la tinc venuda. A la porra la crisi immobiliària! A la gent ara li agraden les cases amb solera i aquesta ho té tot: el portal adovellat, l’eixida, la terrassa, planta i pis i a més, molt a prop de la platja. Me la trauran de les mans. Espero que la filla faci ben aviat el canvi de nom. Ja li recomanaré amb quin notari. Li diré que la casa és molt vella i s’hauran de fer obres, canviar la instal·lació de llum, aigua i gas. Que tot s’ha de reformar. Això li diré. A veure quan en demana. La vendré per molts diners. Si puc, només li en donaré una minúcia. Una ruïna de casa, la situació econòmica, és un mal moment per fer negocis, només val per tirar-la a terra. Oh! Fixa’t. Està al balcó embadalida. Només falta que ara digui que no la vol vendre!</span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="font-size: small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Observador </span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">Hi ha una dona al balcó d’aquella casa blanca, amb les dues mans de la barana que guaita el mar. S’ha quedat immòbil una bona estona mentre la brisa li movia els cabells. Ha mirat cap el carrer que dóna a la plaça i ràpidament ha entrat dins. He vist un home apropant-se pel carrer. Venia quasi corrents i duia abric. Sota el braç portava un gruixut portafolis. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">La dona del balcó li ha obert la porta de la casa abans que hi arribés i l’ha sortit a rebre. S’han donat la mà. Ell ha tret una càmera de fotos del portafolis i ha pres un munt d’imatges de la façana. La dona es fregava contínuament els braços i mirava de reüll cap a la porta. </span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">L’home parlava sense parar i ho mirava tot amb parsimònia. Les reixes de la finestra, el llindar de pedra, els gruixuts porticons. Han entrat junts però han deixat la porta entreoberta.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">L’home ha tardat una bona estona a sortir, ja la tarda es ponia. Dins la casa s’han encès els llums i ella ha aparegut al balcó per tancar el finestral. Una hora més tard ella sortia de la casa i duia una maleta pesant. L’ha deixada al terra per tancar bé els porticons i posar la clau al pany. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"><b>Núria López i Garcia.</b> </span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-62815888044489270632010-11-25T01:07:00.000-08:002010-11-25T01:14:41.175-08:00POEMES<style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><b><u><span lang="CA">Ponent</span></u></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><u><span lang="CA"><br />
</span></u></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Escriuré per glosar el dol d’aquesta tarda</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">que mor pausadament cap a l’oest. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Veuré els cors d’àngels foscos</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">volar pel cel, cap a ponent. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Les ombres jauran com fulles marcides</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">d’un sol aturat, </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">i profundament cauran els grisos</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">damunt dels vells bans de fusta. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">La gent passejarà omplint-me de murmuris</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">fins que s’esgotin els mots i les petjades. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Jugaré tan sols a ser qui sóc, mentre deixo</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">que la nit m’abraci les sabates. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><b><u><span lang="CA">Estiu</span></u></b></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Sola a mitja tarda</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">veig sobre el despatx</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">la llum d’unes fotos d’estiu</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">i el teu record somrient</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">amb les mans a les butxaques. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">La llum groga de l’estança</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">es fa un punt d’aquell sol</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">quan el crit presumptuós de les gavines</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">em sorprèn travessant la finestra. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Tanco els ulls i omplo l’espai de crepuscles. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Envoltada de tu, deixo que la músic se m’endugui</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">transparent com un cel de vidre. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Ara sóc un tros de blau i coral·lines</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">que gosa de ser carn. </span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><b><u><span lang="CA">Futur indefinit</span></u></b></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Fugiré de la vida sens recança.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Ompliré d’enyor tots els meus.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Portaré dol, color de panses;</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">i a les mans un poc d’arròs</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">i un molt de gel. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">No sabran els falciots on fou casa meva</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">i ben segur nous geranis </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">n’ompliran els balcons;</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">quan les veus d’altres vides colpegin</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">les parets del meu antic món.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Les noces no tindran somnis.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Seran tot d’una i una nit. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">Vindrà la mort a buscar-me i seré presta, </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;">abric posat, dempeus vora el llit. </span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: small;"><b>Núria López i Garcia.</b> </span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-22312257442291301812010-11-25T01:05:00.000-08:002010-11-25T01:15:23.030-08:00LA SÍLVIA<style>
@font-face {
font-family: "Arial";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">La Sílvia arriba a la porta de casa els pares i abans de prémer el timbre es repassa els cabells amb la mà i es posa be el coll de la camisa de seda que du sota l’abric. L’esperen a sopar, la festa familiar per celebrar el 70è aniversari del pare. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">Fa un gest per apropar el dit al timbre, però s’atura uns centímetres abans de l’interruptor. La mà es queda congelada en el aire i la Sílvia pensativa. Tots estaran dins al voltant de la taula. En Marc, la Júlia, les nenes de la Júlia, en Toni que potser ha vingut amb el seu fill adolescent si la ex-dona li ha deixat. La Sílvia sospira,i fa un gest de desgrat amb la boca. Be, si ja he arribat fins aquí, endavant. Avui, l’operació cardíaca de la tarda s’ha complicat perquè el pacient és diabètic i els metges han hagut d’estar-s’hi més estona. I ella també, és clar. Més valdria que hagués anat a casa a seure’m davant del televisió i escalfar-me un caldo que estar avui aquí. Però ja està fet, a somriure i a parlar de superficialitats que a tots ens convenen. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Prem el timbre i qui obra la porta és la mare, què be!. La Sílvia li fa de bon grat un parell de petons a les galtes. Al llindar de la cuina apareix un instant la cara de la Consuelo, que la saluda amb un somriure. La mare es dispensa perquè el sopar encara no és a punt i ha de tornar a la cuina. La Sílvia la veu marxar, atrafegada. Sort en té la mare de la Consuelo!. Mentre es treu l’abric i el deixa al penja-robes li arriba el soroll de les converses animades al menjador. En Marc i el pare discuteixen, com sempre, sobre cóm va de malament va el món. Sílvia creua el llindar de la sala i Toni, falagué també com sempre, la saluda. Què guapa ha vingut avui la Sílvia!. La família li dona la benvinguda. La Júlia s’aixeca a abraçar-la i li fa lloc prop d’en Toni i en Pol que finalment ha acompanyat al seu pare. El pare la increpa directament “I tu què en penses de la crisi? Ho arreglaran els polítics o haurem de fer-ho els empresaris?”. Ja hi sóm!. La Sílvia fa una ganyota, ella ni se’n adona, però és un gest inconscient que tots han vist. Es fa un brevissim silenci. En Marc surt a defensar-la. “Pare, deixa que s’assegui a taula, primer. Ja opinarà mes tard de la crisi”. “Sílvia, un vinet blanc, per començar? Està boníssim”. La Sílvia fa que si, lleument amb el cap. Al pare li agrada discutir de política, sap que ella té opinions molt diferents. Marc li posa el vi i l’atenció de la família es gira cap les nenes, que han començat a barallar-se per una croqueta de l’aperitiu. Sílvia somriu quan s’adona que en Marc ha desviat la vista cap a les seves cames, precioses sota la faldilla curta que avui ha triat per vestir. <b><span lang="CA" style="font-family: Arial;"> </span></b></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Núria López i Garcia</span></b></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> </span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-13417751086461379992010-11-25T01:03:00.000-08:002010-11-25T01:14:06.320-08:00COMENÇAR FRASES AMB VEBS<style>
@font-face {
font-family: "Arial";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Mirar</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Mira el full en blanc i pren el llapis</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Dibuixar</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Dibuixa el perfil de les muntanyes </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Pensar</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Pensa, aturant la mà si canviarà la realitat que veu o la mantindrà</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Escapar</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – S’escapa amb la imaginació al paisatge de la seva infantesa</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Volar</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Vola per damunt les cases noves que llavors ni existien</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Veure</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Veu aquells camps de conreu per on ella anava a Cal Forner</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Desfer</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Desfaria el present i ho faria a toc de pinzell i aquarel·la </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Voler</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Vol pintar aquell record que s’ha perdut sota l’asfalt</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Perdre</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Ha perdut un món de feixes i canyinissars de pèsols </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Retenir</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – El retindrà en el llenç, tal i com ella ho recorda</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Estimar</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">- Ho va estimar de nena, però llavors ni se’n adonava</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ser</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;">- No hi és, ara. I ho troba a faltar.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">Morir.</span></i></span><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"> – Morir, canviar, tornar a renéixer. Tornar a estimar un paisatge de mil rostres. Tant proper que pot tocar només obrint la finestra. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: small;"><b>Núria López i Garcia. </b></span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-41238047505961466642010-10-29T11:01:00.000-07:002010-12-15T09:57:32.606-08:00FESTA MAJOR D'AGELL 2010, de JORDI ROCA i MARIMON<span style="font-size: small;"></span><span style="font-size: small;"></span> <style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; font-weight: bold; }p.MsoSubtitle, li.MsoSubtitle, div.MsoSubtitle { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; font-weight: bold; }span.TtuloCar { font-weight: bold; }span.SubttuloCar { font-weight: bold; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoTitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">CAN NAN – CAN MOREU - CAN CASSADÓ</span></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Aquest any he escollit per fer aquest escrit, una casa d’Agell amb força històira, tant antiga com recent. És la casa amb aspecte de mas antic situada just sota l’ermita de Santa Elena, a la banda esquerra del torrent que baixant de la muntanya passa pel seu costat.</span></span></div></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Aquesta casa era una gran propietat que anava des de l’ermita fins la carretera d’Argentona i ha tingut diferents noms degut als canvis en la seva propietat. En els temps mes reculats es deia “Can Nan”. Durant un temps fou una residència de monges, mes endavant sobre l’any 1865, la comprà el Sr. Antoni Moreu i Viñas, en la desamortització dels bens de l’església, a partir de llavors es digué “Can Moreu”. La casa es restaurà per convertir-la en una casa d’estiueig, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Ho heretà la seva filla Agustina Moreu i Fornells, nascuda a Mataró, germana de Pepeta Moreu, a qui Mataró li dedicà un carrer.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Agustina Moreu i Fornells (1864-1954) es va casar amb Joaquim Cassadó i Valls (+ 1916), llavors la casa es digué “Can Cassadó”. Tingueren cinc fills (Agustí, David, Gaspar, Montserrat i Josep). El matrimoni va fer construir diverses cases a la seva propietat, per als seus fills Agustín (Tin), David i Gaspar, la d’aquest últim va ser venuda després de la Guerra Civil i a bon preu al Sr. Manyé, casa que més endavant va ser Can Gregori.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">El fill gran, Agustí, fou un excel·lent violinista que tingué curta vida, doncs emmalaltí de febre tifoidea i feu convalescència a Agell on morí l’any 1914 a l’edat de 21 anys.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Un altre germà, Gaspar (1897-1966), alumne molt temps de Pau Casals, fou un músic i compositor molt famós arreu del mon. Residí molt temps a Florència, on encara es celebra cada dos anys un festival de música amb el seu nom. Barcelona li dedicà un carrer al barri de Can Caralleu. Estiuejà i passà estades a la casa d’Agell on sovint es feren festes i concerts amb músics de renom. Ja de gran es casà amb la pianista japonesa Chieko Hara.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Transcric un text d’un dels “FULLS” del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró:</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><i><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Explica el Sr. Lluís Bonet i Garí, arquitecte, sobre Joaquim Cassadó i els seus fills Tin i Gaspar que “els estius, després de concerts per l’estranger, en passar la temporada a la casa d’Agell baixaven a la capella de Sant Miquel del Cros i executaven durant l’ofertori de la missa dominical un trio de bona música.... Normalment tocaven a la capella de Santa Elena d’Agell on es trobaven amb Enric Granados, el pianista mataroní Frank Marshall i el violinista Joan Massià”.</span></i></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">La ciutat de Mataró va dedicar un carrer als Músics Cassadó, al barri de Rocafonda.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Tornant a la propietat, passat el temps el mas i el terreny proper fou comprada per el Sr. Antonio Miquel. Per la seva afecció a la hípica hi tingueren quadres amb cavalls i segons explica qui ho veié, assistien a missa a l’ermita amb les botes de muntar per després fer la passejada a cavall.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Aquest nou propietari era fabricant de paper de fumar amb la marca “Smoking”, el que portar a que la casa s’anomenés popularment “Ca l’Esmoking”.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Actualment la propietària del mas és la seva filla única, Sra. Magdalena Miquel Chaumon, Vídua de Gabarró, conegut notari de Barcelona.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Al vendre el mas, els Cassadó conservaren la resta de propietat amb les altres cases, conservant el nom de “Can Cassadó” la casa que li és més propera. Posteriorment van anar fent diferents segregacions i venent les diferents cases, Can Pep Vadó, Can Tin (Can Cerveto), Can David.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Ja es llarga i variada la historia d’aquesta casa i encara hi podríem afegir que durant un temps en foren masovers la família Ribosa, el pare i l’oncle del Sr. Joan Ribosa i Dellà, actual propietari de Cals Frares. L’oncle Joan Ribosa Carbonell a qui anomenaven “l’ereu Nan”, doncs ja s’ha indicar que antigament aquesta casa es deia “Can Nan”, en marxar s’endugué el nom i el posà a una casa a Agell de Baix.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Bé, per acabar agrair molt sincerament la col·laboració i ajut rebut, per fer aquest escrit, del senyor Francesc Cerveto, actual propietari de Can Tin de “Can Cassadó” i també del Sr. Joan Ribosa i Dellà, de prodigiosa memòria.</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Bona festa major a tothom i unes rimes sobre l’actualitat:</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">Preguem tots a Santa Elena</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">ens deslliuri sempre de tot mal</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">per tenir Autonomia plena</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;">fins i tot del constitucional</span></span></div><div class="MsoSubtitle"><br />
</div><b><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Jordi Roca i Marimon</span></span></b><br />
<div class="MsoSubtitle"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Can Massot, Agell, juliol 2010 </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;"></span></span></div><div class="MsoSubtitle"><b><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;"></span></span></b><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-weight: normal;"></span></span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-2572319293848448932010-10-29T10:54:00.000-07:002010-12-15T09:57:47.150-08:00FESTA MAJOR D'AGELL 2009, de JORDI ROCA i MARIMON<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"></span></div><div><style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }h1 { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; page-break-after: avoid; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; font-weight: bold; }span.Ttulo1Car { font-weight: bold; }span.TtuloCar { font-weight: bold; }div.Section1 { page: Section1; }
</style> </div><div style="text-align: justify;"></div><div class="MsoTitle" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">CAN CARRETAY</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<div style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Aquest any la comissió organitzadora de la Festa Major d’Agell, que es celebra en honor de Santa Elena, m’ha suggerit dedicar aquest escrit a Can Carretay. Jo també penso que es adequat dedicar-lo a la casa on viu la persona de més edat del veïnat i de tot Cabrera de Mar, la Sra. Teresa Pujol Recto.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Can Carretay actualment s’escriu amb "y" grega al final, potser es incorrecte però es així com ho trobem escrit al document on consten els masos i cases antics de Cabrera al voltant de 1930, inclòs al llibre “Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac”, de Josep M. Modolell.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Aquesta casa i els seus terrenys es troben a la cruïlla de la carretera d’Argentona amb el Camí de Sta. Elena, davant de Ca la Neus i Can Rectoret.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Fent una mica d’història a partir dels qui ho recorden, a Can Carretay hi visqué molt temps la família que li donà nom. Hi ha qui diu que es deien Carrendai. No sabem de quin any és la casa, però pel gruix d’alguna de les seves parets deu ésser de finals del segle XVIII, amb posteriors ampliacions.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Mes endavant, els Carretay o Carrendai la van vendre a els de Can Quadrada i van anar a Vilassar de Dalt. Després hi visqué de lloguer el Sr. Jaume Boet Fornells.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Aquest va comprar Can Carretay a un nou propietari, el Sr. Francisco Escorsa Maltes, avi dels quatre germans actuals propietaris de Can Xacó. La compra es va pagar amb un camp de garrofers i quaranta mil pessetes de l’època.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">A la casa hi havia un gran roure, estret de baix i molt ample de dalt, que es va treure a l’eixamplar i asfaltar el Camí de Sta. Elena. També expliquen que aquesta va ser l’última casa del veïnat d’Agell en què es feia la bugada amb cendres.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">El Sr. Jaume Boet Català, fill de Jaume Boet Fornells i cosí germà del pare d’en Jordi Català de Can Català d’Agell, es va casar amb la Sra. Teresa Pujol Recto filla de Can Mingo, també dit Can Pere Aymerich, on llavors tenien matxos i anaven a desemboscar. Com veieu, abans tot era més proper, encara que al explicar-ho sembla complicat.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">La Sra. Teresa Pujol, que enguany ha complert 104 anys, pel seu caràcter aviat es va convertir en la m</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="CA">estressa de la casa. El seu marit conreava l’hort de Can Mora, llavors propietat de les germanes Miralpeix de Mataró, també uns garrofers al sot que limitava amb terrenys de Can Xacó i uns altres als terrenys del costat del Sindicat.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Tingueren una filla, la Isabel, avui vídua del Sr. Josep Buch i que viu a la casa amb la seva mare. A la casa amb el Sr. Jaume Boet y la Sra Teresa Pujol també hi visqué un oncle del marit, el Sr. Josep Boet Fornells, que s’encarregava del cafè que hi havia a Can Rectoret. I també hi vivien un germà i una germana del marit, ell es deia Pere, de salut delicada i ella Teresa.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">La Sra. Teresa Pujol, més que centenària, encara que parla poc és una gran jugadora de dòmino i no li agrada pas perdre. La seva filla Isabel, amb qui fa la majoria de partides, em comenta que l’habilitat de la seva mare és tancar ràpid les partides.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Heus ací un tros d’història d’aquest veïnat d’Agell, feta de persones que l’han estimat, que l’estimen i que són garantia de bon futur. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Ara acabant aquest escrit vull desitjar a tots els veïns i veïnes una bona Festa Major i convidar-los a participar dels seus actes, que amb tota bona voluntat ha preparat la comissió organitzadora, però a mes felicitar a la Sra. Teresa Pujol per el seu aniversari amb la il·lusió que ens acompanyi per molts anys.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Què deu tenir el nostre Agell?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Un entorn encara tranquil.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">Als veïns ens toca vetllar</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">que no ens el posin de gairell.</span><b><span lang="CA"> </span></b></span></div></div><span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Jordi Roca i Marimon</span></b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b><span lang="CA">Can Massot, Agell, agost 2009.</span></b></span><br />
<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-29281946691389538422010-10-29T10:48:00.001-07:002010-12-15T09:58:07.975-08:00FESTA MAJOR D'AGELL 2008, de JORDI ROCA i MARIMON<style>
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 10pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 10pt; font-family: "Times New Roman"; }p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }span.TextodecuerpoCar { }span.PiedepginaCar { }div.Section1 { page: Section1; }
</style> <br />
<div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Vull començar agraint a la Comissió de Festes l’ocasió que em dóna de fer un escrit pel programa de la Festa Major d’Agell en honor de Santa Elena, de fet la d’estiu, que la d’hivern ja fa temps que no es celebra. Escrit que dedicaré a descriure un tros de la petita història de casa meva.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Can Massot està al final del camí que des de la carretera d’Argentona porta a Can Xacó. La casa està enganxada al camí d’Agell a Mataró, també dit de Sant Miquel, just on el torrent que baixa de l’ermita de Santa Elena hi arriba i tomba cap els terrenys de Can Bartrina i on hi ha el que resta d’un Sant Crist. Torrent que alguns veïns recordaran que s’hi passava a peu, ara no és possible doncs fa anys que no es neteja.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">És una casa antiga però no molt, el document mes antic que conservo es l’escriptura d’Establiment Perpetu del 16 de gener del 1758, sobre un lloc anomenat la Cillera, amb un Cens anual de nou lliures i un parell de pollastres.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">El 17 de març de 1903, la germana del meu besavi, la Sra. Mercè Roca i Pineda Vda. Colomer comprà dos terrenys, l’un anomenat “La Creu” que conté la casa i les feixes i l’altre anomenat “La Gleva”, a sobre del camí de San Miquel. L’import de la compra fou de vuit-cents duros, segons l’escriptura.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">L’any 1932 la propietària va vendre un tros de “La Gleva” al Sr. Francisco Mañé, que l’incorporà a la seva propietat. La Sra. Mercè Roca i Pineda Vda. Colomer va estiuejar a Can Massot fins la seva mort l’any 1948. Llavors van heretar la propietat el meu pare i tres dels seus germans. L’any 1962 les famílies Mañé i Roca van redimir el Cens que gravava aquestes propietats. </span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">L’any 1969 dos del hereus van vendre la resta de “La Gleva” al Sr. Gregori, llavors nou propietari de Can Mañé. Ara aquest terrenys tenen oliveres i fruiters molt ben atesos per els recents propietaris de Can Mañé-Gregori.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Quant jo vaig néixer, l’any 1949, vivia a la casa la Sra. Francesca, vídua de l’últim masover, el Sr. Abel, amb els seus fills Lluís i Montserrat. Els meus pares, els meus germans i jo, hi passàrem cada any part dels estius fins el 1955.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Ajuntant el poc que recordo i el que m’han explicat, m’adono que s’hi estava molt bé. Cada dia venia la Elena de Can Rectoret, una senyora molt original sempre amb un cistell al braç, sempre a peu fes sol o plogués, que portava el pa i el menjar encarregat, també venia de tant en tant el Sr. Roig en bicicleta a vendre peix.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">En aquells temps el nostre veí de la banda de mar, el Sr. Escorsa de Can Xacó sembrava algunes de les nostres feixes. Passats alguns anys també hi conreà un hort el Sr. Modesto Sells, antic carter de Cabrera. A la casa hi visqué un temps un dels meus oncles. Els anys següents la casa fou utilitzada per diferents estiuejants i guardes o estigué tancada.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Així arribem als nostres dies en que desprès d’esperar cinquanta anys i d’unes bones reformes s’ha acomplert el somni d’ésser veí d’Agell.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Als que sovintegen l’ermita i als que no</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">aquesta festa de Santa Elena</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">només resta desitjar vida plena</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">a tots, que tingueu BONA FESTA MAJOR.</span></span></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><br />
</div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><b><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Jordi Roca i Marimon</span></span></b></div><div class="MsoBodyText" style="margin-right: 28.3pt;"><b><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Can Massot, Agell, juliol 2008</span></span></b></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-1233890358403411912010-10-28T04:17:00.000-07:002010-10-28T04:36:16.859-07:00UN PASSEIG AMB ELS ESCRIPTORS DE CABRERA<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Promogut per l'Ajuntament de Cabrera de Mar, a través de la biblioteca Ilturo, el passat 11 de setembre va presentar-se la primera guia d'escriptors locals, una iniciativa que vol tenir continuïtat i que acosta l'escriptura i el paisatge del nostre poble a qui s'hi vulgui apropar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Et pots despenjar el pdf per obtenir la guia en format digital a:</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.cabrerademar.cat/Impressos/guia_escrptors.pdf">www.cabrerademar.cat/Impressos/guia_escrptors.pdf</a></span></div>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-25375667550343577932010-10-28T04:11:00.000-07:002010-10-28T04:35:44.100-07:00UN MATÍ PLUJÓS<span style="font-size: small;">Un color gris el cel tenyia</span><br />
<span style="font-size: small;">i el vent estava tot calmat,</span><br />
<span style="font-size: small;">a poc a poc jo feia via,</span><br />
<span style="font-size: small;">el camí estava ben mullat.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Les fulles tan sols es movien</span><br />
<span style="font-size: small;">per un suau goteig reposat,</span><br />
<span style="font-size: small;">el bosc donava una flaire</span><br />
<span style="font-size: small;">perfumant l'ambient d'humitat.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Sols rompia aquell silenci</span><br />
<span style="font-size: small;">un breu remoreig encisador,</span><br />
<span style="font-size: small;">com si el bosc amb la tendresa</span><br />
<span style="font-size: small;">resés sentida oració.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Quina calma jo sentia,</span><br />
<span style="font-size: small;">quin repòs al meu esperit,</span><br />
<span style="font-size: small;">de neguits no en tenia</span><br />
<span style="font-size: small;">i les angoixes han fugit.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">L'entorn donava el missatge,</span><br />
<span style="font-size: small;">d'un contingut meravellós,</span><br />
<span style="font-size: small;">que la natura ens envia</span><br />
<span style="font-size: small;">amb l'encant d'un matí plujós.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><b>Ramon Bonet i Casanovas </b></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><b><i>Recull de poesies i comentaris </i></b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b>Escrits a Cabrera, V. Separata. Agost de 1994</b></span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1176616820822865057.post-58205789070022842022010-10-28T04:05:00.000-07:002010-10-28T04:34:48.243-07:00TANKAS A CABRERA<span style="font-size: small;"><b>Obra del genial escriptor i artista de la vida mataroní, van ser publicades al primer número dels "Escrits a Cabrera".</b> </span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">No enyoris el mar</span><br />
<span style="font-size: small;">ni la nit estelada</span><br />
<span style="font-size: small;">sents l'amor quiet</span><br />
<span style="font-size: small;">ple de somni i corranda</span><br />
<span style="font-size: small;">amb colors d'esperança.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Tu saps el secret</span><br />
<span style="font-size: small;">que destria el silenci</span><br />
<span style="font-size: small;">de la clara nit</span><br />
<span style="font-size: small;">que ha portat una estrella</span><br />
<span style="font-size: small;">ben arran de les ones.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Tots aquells records</span><br />
<span style="font-size: small;">et primfilen els dies</span><br />
<span style="font-size: small;">i el somni daurat</span><br />
<span style="font-size: small;">d'una mà ben estesa</span><br />
<span style="font-size: small;">d'amistat sense límits.</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><b>Terri</b></span>Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.com0