viernes, 5 de agosto de 2011
ALBERTCALLS.BLOGSPOT.COM
A partir d'ara podeu trobar els meus textos en el bloc Albert Calls, a l'adreça http://albertcalls.blogspot.com.
lunes, 28 de marzo de 2011
POETES DEL MARESME, A ALELLA
La 2ª Trobada de Poetes del Maresme acosta
El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).
Sis poetes maresmencs amb trajectòria consolidada i una manera diferent d’entendre la creació poètica, recitaran una mostra del seu treball. L’acte el presentarà l’escriptora Sílvia Tarragó.
sis veus de la poesia comarcal dins Espais de Poesia
El festival Espais de Poesia d’Alella torna un any més amb força, carregat d’activitats entre el 24 de març i el 3 d’abril. Hi destaca la 2ª Trobada de Poetes del Maresme, en la qual podrà escoltar-se un tast de l’obra de diversos poetes de la comarca.
El festival Espais de Poesia d’Alella torna un any més amb força, carregat d’activitats entre el 24 de març i el 3 d’abril. Hi destaca la 2ª Trobada de Poetes del Maresme, en la qual podrà escoltar-se un tast de l’obra de diversos poetes de la comarca.
El Centre Cultural de Can Lleonart acollirà el proper dissabte 2 d’abril a les sis de la tarda la segona edició de la Trobada de Poetes del Maresme. En aquesta convocatòria es comptarà amb la lectura de Laura Dalmau (el Masnou), Eduard Miró (Alella), Guillem Vallejo (el Masnou), Albert Calls (Cabrera de Mar), Anna Maluquer (Cabrera de Mar) i Jordi Bilbeny (Arenys de Mar).
Sis poetes maresmencs amb trajectòria consolidada i una manera diferent d’entendre la creació poètica, recitaran una mostra del seu treball. L’acte el presentarà l’escriptora Sílvia Tarragó.
domingo, 6 de febrero de 2011
ADÉU A JOSEP LÓPEZ i VIÑALS, EN 'PEPITO DE CAN RODON'
El passat 29 de gener va morir als 76 anys en Josep López i Viñals, de Cabrera de Mar. Vinculat a 'Can Rodon’, en 'Pepito' va fer i guardar fotografies del poble, salvar documents i escriure articles per preservar la memòria local amb tenacitat i convicció. Poques persones han fet com ell aquesta tasca des de la humilitat i l’estima per les coses més properes.
D’en Pepito recordo especialment alguns llibres editats que vam fer junts, en els quals va contribuir amb les seves fotos (les que feia i les que salvava dels altres), els textos que escrivia per a la publicació "Escrits a Cabrera", les seves col·laboracions amb la Fundació Burriac –en especial a ‘El col·leccionable’– i sobretot, aquesta passió que esmentava unes ratlles més amunt per estudiar i recollir documents, imatges, de temes relacionats amb el nostre poble. Un cop, fins i tot, recordo que va salvar del contenidor els originals d'un autor local que van poder-se recuperar i publicar després.
També, molt més enllà en el temps, quan jo era petit, em queden alguns retalls de memòria d’ell a Can Rodon, trossos d’altres moments, en festes majors, quan encara es jugava a 'trencar l'olla', Internet no existia i la gent vivia més al carrer, als espais que es compartien i que cada cop han minvat més.
En el plànol personal, en 'Pepito de Can Rodon' era un home prudent, enemic dels conflictes, preocupat per tot el que es feia al municipi i que si et podia ajudar, t'ajudava.
L'experiència de la vida li havia donat una perspectiva que li permetia mirar-se les coses socials amb una certa distància, sense defugir, però, en cap moment el seu compromís amb la cultura local, a la qual va aportar tants granets de sorra que al final han estat tota una muntanya. Ha estat d’aquestes persones discretes i prudents que sense figurar al davant de tot són molt necessaris als pobles.
En el record, descansa en pau amic.
Albert Calls.
Article per a "La Clau".
martes, 14 de diciembre de 2010
ÀNGEL I FERRALLA
L'àngel estava parat sobre la ferralla i observava passiu.
Sense sentiments, sense emocions, amb una indiferència comprensible només en un ésser que sap del cert que res no passa sense un perquè, encara que nosaltres els humans no ho entenguem.
Vaig preguntar-li : - estic morta?
No em va respondre amb paraules. Vaig sentir en el meu cap, com si fos un pensament que de cop hi entrés, la certesa de què encara no era el moment, i una gran pau, sense pors.
Només els millors àngels tenen el privilegi d'arribar a ser humans, de viure i sentir emocions. Després oblidem i tornem al no temps.
De vegades s'enveja sentir una llàgrima rodolant galta baix, i sobretot, s'enyora la tendresa.
Una sola idea em va quedar clara en tornar a la consciència després de l'accident: res no és important, llevat de L'AMOR, que és el que t'enduus i el que sents en el no temps.
Miro de ser avariciosa en l'amor, i acumular-ne tant com puc, tant com sé, en la meva dolça humanitat.
Sense sentiments, sense emocions, amb una indiferència comprensible només en un ésser que sap del cert que res no passa sense un perquè, encara que nosaltres els humans no ho entenguem.
Vaig preguntar-li : - estic morta?
No em va respondre amb paraules. Vaig sentir en el meu cap, com si fos un pensament que de cop hi entrés, la certesa de què encara no era el moment, i una gran pau, sense pors.
Només els millors àngels tenen el privilegi d'arribar a ser humans, de viure i sentir emocions. Després oblidem i tornem al no temps.
De vegades s'enveja sentir una llàgrima rodolant galta baix, i sobretot, s'enyora la tendresa.
Una sola idea em va quedar clara en tornar a la consciència després de l'accident: res no és important, llevat de L'AMOR, que és el que t'enduus i el que sents en el no temps.
Miro de ser avariciosa en l'amor, i acumular-ne tant com puc, tant com sé, en la meva dolça humanitat.
Pilar Ventura Py.
TENDRA ÉS LA NIT
Tendra és la nit,
si tu dorms al meu pit
nina estimada.
Et calmin els malsons,
l'aroma dels ti.lers,
que sura pels balcons
d'aquest agost d'inferns.
I vas brollar de mi!!!!
La lluna et guardi el son.
Segueix el teu camí,
planer te'l faci el món.
si tu dorms al meu pit
nina estimada.
Et calmin els malsons,
l'aroma dels ti.lers,
que sura pels balcons
d'aquest agost d'inferns.
I vas brollar de mi!!!!
La lluna et guardi el son.
Segueix el teu camí,
planer te'l faci el món.
Pilar Ventura Py.
CAMI DE SOMNIS
Vas tocar el meu cor i va cantar,
una cançó ja oblidada.
Em vas parlar en somnis.
I et vaig deixar que coneixesis una part de mi,
que era dolorosament tímida.
Vas obrir una finestra a la meva ànima,
permetent-me ser jo,
i el vent va venir a netejar la meva por a l'intimitat,
amb la seva fragància a cedre.
El teu pas deixa empremtes en el camí
que segueixo en els meu somnis,
i ara estic arribant més enllà
de la memòria, en la distància del futur.
Quan canviaran les fulles, tornaràs?.
una cançó ja oblidada.
Em vas parlar en somnis.
I et vaig deixar que coneixesis una part de mi,
que era dolorosament tímida.
Vas obrir una finestra a la meva ànima,
permetent-me ser jo,
i el vent va venir a netejar la meva por a l'intimitat,
amb la seva fragància a cedre.
El teu pas deixa empremtes en el camí
que segueixo en els meu somnis,
i ara estic arribant més enllà
de la memòria, en la distància del futur.
Quan canviaran les fulles, tornaràs?.
Pilar Ventura Py.
EL PETIT BOSC MÀGIC
Ahir diumenge vaig estar passejant per un bosc petit, al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar.
Es respira pau, i els ocells hi niuen.
Vaig descobrir boix grèvol, falgueres, violetes, i mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb la seva olor única l'aire.
Vaig descobrir pins, avets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l'obra d'algun home que li va fer un muret, per tal que no es trenqués.
Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món. De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen.
De fades i gnoms no en vaig veure, però n'estic segura que si existissin s'hi anirien a viure allà mateix.
El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos. Al poble s'han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s'ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat.
Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.
Pilar Ventura Py.
Es respira pau, i els ocells hi niuen.
Vaig descobrir boix grèvol, falgueres, violetes, i mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb la seva olor única l'aire.
Vaig descobrir pins, avets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l'obra d'algun home que li va fer un muret, per tal que no es trenqués.
Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món. De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen.
De fades i gnoms no en vaig veure, però n'estic segura que si existissin s'hi anirien a viure allà mateix.
El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos. Al poble s'han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s'ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat.
Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.
Pilar Ventura Py.
Febrer 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)