Mirar – Mira el full en blanc i pren el llapis
Dibuixar – Dibuixa el perfil de les muntanyes
Pensar – Pensa, aturant la mà si canviarà la realitat que veu o la mantindrà
Escapar – S’escapa amb la imaginació al paisatge de la seva infantesa
Volar – Vola per damunt les cases noves que llavors ni existien
Veure – Veu aquells camps de conreu per on ella anava a Cal Forner
Desfer – Desfaria el present i ho faria a toc de pinzell i aquarel·la
Voler – Vol pintar aquell record que s’ha perdut sota l’asfalt
Perdre – Ha perdut un món de feixes i canyinissars de pèsols
Retenir – El retindrà en el llenç, tal i com ella ho recorda
Estimar- Ho va estimar de nena, però llavors ni se’n adonava
Ser- No hi és, ara. I ho troba a faltar.
Morir. – Morir, canviar, tornar a renéixer. Tornar a estimar un paisatge de mil rostres. Tant proper que pot tocar només obrint la finestra.
Núria López i Garcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario