LA SÍLVIA

La Sílvia arriba a la porta de casa els pares i abans de prémer el timbre es repassa els cabells amb la mà i es posa be el coll de la camisa de seda que du sota l’abric. L’esperen a sopar, la festa familiar per celebrar el 70è aniversari del pare. 

Fa un gest per apropar el dit al timbre, però s’atura uns centímetres abans de l’interruptor. La mà es queda congelada en el aire i la Sílvia pensativa. Tots estaran dins al voltant de la taula. En Marc, la Júlia, les nenes de la Júlia, en Toni que potser ha vingut amb el seu fill adolescent si la ex-dona li ha deixat. La Sílvia sospira,i fa un gest de desgrat amb la boca. Be, si ja he arribat fins aquí, endavant. Avui, l’operació cardíaca de la tarda s’ha complicat perquè el pacient és diabètic i els metges han hagut d’estar-s’hi més estona. I ella també, és clar. Més valdria que hagués anat a casa a seure’m davant del televisió i escalfar-me un caldo que estar avui aquí. Però ja està fet, a somriure i a parlar de superficialitats que a tots ens convenen. 

Prem el timbre i qui obra la porta és la mare, què be!. La Sílvia li fa de bon grat un parell de petons a les galtes. Al llindar de la cuina apareix un instant la cara de la Consuelo, que la saluda amb un somriure. La mare es dispensa perquè el sopar encara no és a punt i ha de tornar a la cuina. La Sílvia la veu marxar, atrafegada. Sort en té la mare de la Consuelo!. Mentre es treu l’abric i el deixa al penja-robes li arriba el soroll de les converses animades al menjador. En Marc i el pare discuteixen, com sempre, sobre cóm va de malament va el món. Sílvia creua el llindar de la sala i Toni, falagué també com sempre, la saluda. Què guapa ha vingut avui la Sílvia!. La família li dona la benvinguda. La Júlia s’aixeca a abraçar-la i li fa lloc prop d’en Toni i en Pol que finalment ha acompanyat al seu pare. El pare la increpa directament “I tu què en penses de la crisi? Ho arreglaran els polítics o haurem de fer-ho els empresaris?”. Ja hi sóm!. La Sílvia fa una ganyota, ella ni se’n adona, però és un gest inconscient que tots han vist. Es fa un brevissim silenci. En Marc surt a defensar-la. “Pare, deixa que s’assegui a taula, primer. Ja opinarà mes tard de la crisi”. “Sílvia, un vinet blanc, per començar? Està boníssim”. La Sílvia fa que si, lleument amb el cap. Al pare li agrada discutir de política, sap que ella té opinions molt diferents. Marc li posa el vi i l’atenció de la família es gira cap les nenes, que han començat a barallar-se per una croqueta de l’aperitiu. Sílvia somriu quan s’adona que en Marc ha desviat la vista cap a les seves cames, precioses sota la faldilla curta que avui ha triat per vestir.  

Núria López i Garcia