PUNTS DE VISTA

-       Dona mirant el mar des del balcó

Joana, no t’estiguis al balcó, que es refreda la casa. Entra!. La mare em feia entrar i jo sempre la desobeïa. Des de petita m’ha agradat mirar el mar. I la remor, el murmuri incessant de les onades. De puntetes i a les fosques, em llevava i obria el balcó per escoltar-les. Com les he trobades a faltar! L’enyor, quan es viu a ciutat, es fa present en el soroll del trànsit i dels vianants a tot hora.

La mare va posar-se malalta i no vaig tenir gaire temps d’escoltar el mar. Atrafegada. Gotes als ulls, injeccions, metges i visites. Crec que ni vaig trepitjar la balconada. Després, llargues setmanes d’espera a l’hospital. Tot inútil. Només cansament i fer-li costat. Ja veig apropar-se el de l’immobiliària. Perdona’m mare.

-       Home prop de la casa

És impossible trobar aparcament en aquests carrers antics. Espero que la casa tingui garatge, però em sembla que no. Una casa de carrer de les d’abans. Ja la tinc venuda. A la porra la crisi immobiliària! A la gent ara li agraden les cases amb solera i aquesta ho té tot: el portal adovellat, l’eixida, la terrassa, planta i pis i a més, molt a prop de la platja. Me la trauran de les mans. Espero que la filla faci ben aviat el canvi de nom. Ja li recomanaré amb quin notari. Li diré que la casa és molt vella i s’hauran de fer obres, canviar la instal·lació de llum, aigua i gas. Que tot s’ha de reformar. Això li diré. A veure quan en demana. La vendré per molts diners. Si puc, només li en donaré una minúcia. Una ruïna de casa, la situació econòmica, és un mal moment per fer negocis, només val per tirar-la a terra. Oh! Fixa’t. Està al balcó embadalida. Només falta que ara digui que no la vol vendre!


-       Observador

Hi ha una dona al balcó d’aquella casa blanca, amb les dues mans de la barana que guaita el mar. S’ha quedat immòbil una bona estona mentre la brisa li movia els cabells. Ha mirat cap el carrer que dóna a la plaça i ràpidament ha entrat dins. He vist un home apropant-se pel carrer. Venia quasi corrents i duia abric. Sota el braç portava un gruixut portafolis.

La dona del balcó li ha obert la porta de la casa abans que hi arribés i l’ha sortit a rebre. S’han donat la mà. Ell ha tret una càmera de fotos del portafolis i ha pres un munt d’imatges de la façana. La dona es fregava contínuament els braços i mirava de reüll cap a la porta. 


L’home parlava sense parar i ho mirava tot amb parsimònia. Les reixes de la finestra, el llindar de pedra, els gruixuts porticons. Han entrat junts però han deixat la porta entreoberta.

L’home ha tardat una bona estona a sortir, ja la tarda es ponia. Dins la casa s’han encès els llums i ella ha aparegut al balcó per tancar el finestral. Una hora més tard ella sortia de la casa i duia una maleta pesant. L’ha deixada al terra per tancar bé els porticons i posar la clau al pany. 

Núria López i Garcia.